エスペラント語の修正版として開発された人工言語、国際補助語です。

**** Lesson 17 - Dek-e-sepesma Leciono ****************************************

THE ACCUSATIVE ENDING -n:- Leono esas bestio. ---------------------------------
As you know quite well, a lion is an animal - leono esas bestio, but an animal
   is not necessarily a lion - bestio ne sempre esas leono. But why?
   'Be' here really means 'belong to' or 'be a member of a group'.
       A lion belongs to the class of animals.
          But an animal does not belong to the class of lions.

  Leono apartenas a bestio (tigro, elefanto, gorilo, leono, kato, hundo....)
  Leono esas bestio ma bestio ne necese esas leono, nam 'esar' ne egalesas '='.

When you want to tell someone  "A lion is an animal, not a fish.",
   you can say either "Ye animalo esas leono" or "Animalon esas leono."

For verbs such as 'be' and 'become'
    which link two nouns (e.g., x is/becomes y), it is often important
    to distinguish x (the subject) from y (the complement).
    The preposition 'ye' or the ending -n (normally the accusative) marks
        the complement when necessary.

    This happens when the complement precedes the subject:
         Quon (=Ye quo) divenas hano? (Quo [complement] <- hano [subject])
            Lu divenas rostajo o vek-horlojo.
    But: Quo divenas hano? (Quo [subject] -> hano [complement])
            Ovo divenas hano.

However, with 'esar' this is not done unless
      there is a definite distinction between subject and complement:

   Quo esas/es leono? - What is a lion? (Asking for a definition.)
   Quon (Ye quo) esas/es leono? - A lion is what? (Asking for a classification:
        a lion is part of the cat family, is a carnivore, etc.)
     These descriptions cannot be reversed;
        a lion is a carnivore, but a carnivore is not necessarily a lion.
     The complement in these cases is broader than the subject, or
        includes the subject, as the class of carnivores includes lions.

More Brain-Twisters:

   Quon esas vu?  Quon > Vu  : Me esas studento e samtempe anke yunulo.
      Ica questiono signifikas ke 'quon'(studento, yunulo) kontenas 'vu'.
   Quo esis vu? Quo < Vu  : Lore ociemo esis me, ma nun laboremo esas me
      Ica questiono signifikas ke 'vu' konsistas ek (ociemo, laboremo, edc.).

When 'esas' doesn't mean 'belongs to' but really means 'equals', you need not
   be too specific but can simply say 'Quo (instead of 'Quon') esas vu?'.
   Quo esas vu?  Quo =< vu?  (vu1, vu2,, quo,, vu5) : Me esas studento.

Final Twisters:

   Ico esas pro ke me amoras tu.
   Ico esas [kauzo] pro ke me amoras tu.
   Ico/Ica kauzo/ (leono) esas kauzo (bestio) pro ke me amoras tu.
       - This reason belongs to many reasons why I love you.
       - This is one of the reasons why I love you.

   Icon esas pro ke me amoras tu.
   Icon esas [kauzi] pro ke me amoras tu.
   Icon/Ica kauzon/ (bestio) esas kauzi (leono, tigro..) pro ke me amoras tu.
       - To this reason belongs all the reasons why I love you.
       - This is the very reason why I love you.

Anekdoto:-- rakontita da B.Y.T. -----------------------------------------------
En antiqua India ed en ula vilajo vivis quar blindi ma tre erudita.
Ye ula dio a la vilajo venis unesmafoye elefanto e li renkontris l'elefanto.
   Omnu de li quik tusheskis l'elefanto nam pro brulanta kuriozeso. 

   La unesma blindo tushis la rostro (trunk) di l'elefanto e balde dicis:
      Elefanto similesas a klariono (military bugle).

   La duesma blindo ma tushis la korpo (body) di l'elefanto ed interruptis:
      No! No! Elefanto mustas esar la granda muro di edifico (building).

   La triesma blindo ya tushis gambo (leg) di l'elefanto e klamis:
      No! No! No! Elefanto povas esar kolono (pillar) di domo (house).

   La quaresma blindo hazarde tushis la kaudo (tail) e mokante dicis:
      Vi stulti (fools)! Elefanto nur esas kordo (rope) ordinara.

Ye la nexta dio senkauze vizitis la vilajon kirurgo (surgeon) di "Ayurveda"
   e fortunoze sucesis apertar l'okuli di la quaresma blindo....
   E lu astonate dicis pos regardir l'elefanto per sua propra okuli:
                    ---- Icon esas elefanto. ------ 

PREPOSITIONS:------------------------------------------------------------------
Each preposition has a well-defined meaning,
   and (like all words in the International Language) must be used only
   when the sense clearly requires it:
   I bought it of him, becomes: I bought it from him. - Me kompris olu de ilu.
   *Co esas/es Britaniajo; USAani dicas "from him".
    ("Tamen ni anke dicas "off him".)

   He cut himself with his knife, becomes: by means of his knife,
   Ilu sekis su per sua kultelo.

The preposition 'ye', however, has no definite meaning,
   and is only to be used when no other preposition will do:
   Ye la duesma (di) marto - On the 2nd of March.
   Ilu kaptis la kavalo ye la kolo per lazo.
   He caught the horse by the neck with a lasso.
   Me doloras ye la kapo. - I have head-ache (= I ache at the head).

CONJUNCTIONS:------------------------------------------------------------------
Conjunctions are followed by whatever mood and tense are logically required:
   (a) Se vu esus malada, - If you were (should be) ill,
   (b) Se vu esos malada, - If you are (will be) ill,
   (c) Imperez ke ilu venez. - Order him to come (imperative).
   (d) Restez til ke ilu venos. - Stay until he comes (will come).
   (e) Kande ilu departos, dicez ad ilu ...
       When he leaves (= will depart), tell him ...
   (f) Segun ke me esos fatigita o ne, me iros kun vu.
       According as I am (shall be) tired or not, I will go with you.
   (g) Preparez chambro pro la kazo se ilu venus.
       Prepare a room in case he comes (should come).
   (h) En la kazo ke ilu venos, enduktez ilu.
       In case he comes (will come), show him in.

Conjunctions are often formed from prepositions by adding ke:
   pro - because of (prep.);  pro ke - because (conj.)
   por - for/ in order to (prep.);  por ke - in order that (conj.)
   dum - during (prep.);  dum ke - while (conj.)
   depos - since (prep.);  depos ke - since (conj.)
   til - as far as/ till (prep.);  til ke - till/until (conj.)

The prepositions (without ke) are used before a noun, pronoun, or infinitive;
   the conjunctions before a sentence:
   Depos mea mariajo, - Since my marriage,
   Depos ke me esis mariajata, - Since I got married,

AFFIXES:-----------------------------------------------------------------------
   pre- (fore-, pre-, ante-): predicar - to foretell/predict
      preavo - great-grandfather  [Compare posnepoto - great-grandson.]
      predatizar - to ante-date

   prim- (primitive): primavi - forefathers

   retro- (back): retrovenar - to return/ come back.
      retroirar - to return/ go back   retrosendar - to return/ send back.
   ri- (again): ridicar - to repeat/ say again   ripolisar - to repolish.
   'Retro' is used as an adverb;
      the adverb corresponding to 'ri-' is 'itere', again.

   -iv- (forms adjectives signifying "able to", "capable of doing"):
      instruktiva - instructive   responsiva - responsible
      sugestiva - suggestive

   -ebl- (forms adjectives signifying "that can be", "capable of being"):
      kredebla - credible   lektebla - legible   nesondebla - unfathomable

   -ari- (denotes the 'indirect' object of verb (with 'to' expressed or
       understood): legacario - (person 'to' whom something is bequeathed).

CONVERSATION:------------------------------------------------------------------
Do you like travelling? - Ka vu prizas voyajado?
I seldom travel. - Me rare voyajas.
It is too expensive. - Olu esas tro kustoza.
Not so much as formerly. - Ne tam multe kam olim.
Do you think so, really? - Ka vu tale opinionas, vere?
According to my experience. - Segun mea experienco.
Have you visited France or Germany? - Ka vu vizitis Francia o Germania?
No, I don't know French or German. - No, me ne savas la Franca nek la Germana.
They are so hard to master. - Li esas tante desfacile aquirebla.
It is to be hoped that everyone will soon learn Ido. -
Espereble, omnu balde lernos Ido.

YE DEJUNETO:-------------------------------------------------------------------
Matro: Sanne, kande esos la Ido-konfero? En agosto?
Sanne: No, en julio. Ye la 21ma.
Matro: Ed ube tu dicis ke olu eventos?
Sanne: En Groningen. En la nova universitato.
Matro: Ka tu intencas asistar?
Sanne: Yes ya. La konfero en Elsnigk lasta-yare esis bonega.
       E ca-yare me esperas rividar omna mea amiki.
Matro: Ka ta yunulo de Suisia asistos ca-yare? Quale ilu nomesas? Erich, ka ne?
Sanne: Me ne esas certa. Me skribis ad il, ma til nun ilu ne respondis.
       Ma me savas ke Jean e Marie-Claire de Francia asistos.
       E Andreas de Suedia. Qua kloko esas? Me ne deziras perdar la autobuso.
Matro: Esas sep kloki e duimo. Tu havas sat multa tempo.
       Tu levis tu plu frue hodie.
Sanne: Me sempre levas me frue! - specale nun ke (now that) la vetero (weather)
       esas plu varma (warm) e la jorni plu sunoza (sunny).
Matro: Quale tua chefo standas?
Sanne: Sioro Brink? Ilu ne esis en la kontoro hiere.
       Ilu iris ad ula kunveno ulaloke kun la nova sekretariino.
       Ube ilu obtenis el, me ne savas. Elu savas nulo. Ed elu esas tam ociema.
       Me facas la vera laboro. Avan il, elu tragas* quaze inocenta mieno.
       Ed elua min kam decanta vesti.... (ociema - lazy,  decanta - decent)
Matro: Sanne, la autobuso!        (tragar* - to wear,  mieno - countenance)

De lernolibro Italiana:- 06 ---------------------------------------------------
Kande ni esabis vere tranquila e laborema dum un tota semano,
   la skolestro rekompensis ni.
El esis malada hiere, pro ke elu tro manjabis prehiere.
La lekteri di ta jurnalo ja plendabis pro olua inklineso a la materialismo.
Kande vu arivabos hike, belega peizajo charmos vua vidado.
Se ta arbori fruktifabus dum la lasta yari, me tre certe ne tranchabus oli.
Qua dicos to quon produktabus la pensado di ula ciencisti,
   se on helpabus li plu bone?
Multa fumeri mortas de kancero. Nulo trublas mea matro.
La skolani ne ja esas arivinta. Me ne plus bezonas ta brosilo.

De lernolibro Italiana:- 07 ---------------------------------------------------
Pro quo vu redeskas?
Ka vu shamas esar laudata?
Me ne opinionas esir tro rekompensata.
Ni ne esperis esar tante kordiale aceptata da lia bofratulo.
Li pensos pri to, kande ilu esabos admisata hike.
La kavali esas lojigata en la kavaleyo e la mutoni en la mutoneyo.
Li ne esas respektinda e, konseque, ne aminda.
La paravento ne esabus lacerata, se vu pozabus olu altraloke.
Omna cirkuleri ja esabis disdonata.
Questionite, la exkapitano respondis to ad elu konfidence e mi-voce.
Singlu deziras esar amata.
Vu esos lojigata che mea bomatro.
La legacario (legatee) ne ja esas konocata.

De lernolibro Italiana:- 08 ---------------------------------------------------
Dum ke li abandonesis da omni, mea bo-matro (mother-in-law) sokursis (comes to
  the aid of when in danger) li en lia abandoneso.
- On dicas ke to predicesis (was predictedd) da nia pre-onklino (great aunt).
Tam longe kam la tero duros,
   ta fakto sempre ridicesos por honorizar lua memoreso.
- De ilu tala miskompreni astonas nin/ni pro lua  granda instrukteso.
- Lore nia genitori laudesis, kontre ke lii nun blamesas.
- La konvinkeso produktita en me da vua arrgumenti efektigis mea konverteso.
- Vi ne ludos, pueri, til ke ca leciono essabos parlernata.
- Depos ke ta domo konstruktesis hike, luaa arkitekto ocidesis.
    Kad ico astonas vu?
- Da qua ico pozesis adsur la tablo?
- Ta floro ne esas rozea ma violea.
- Quon esos o quon divenos tal autoritato??

De certena lektolibro ---- Lektajo 13:-----------------------------------------
Kavalo, kavalulo, kavalino. Kato, katulo, katino.
Me havas tri frati, du fratini ed un fratulo.
La seniora fratino esas/es mediko, la juniora fratino esas/es telefonisto,
   e mea fratulo esas/es komercisto.
En ica skolo por pueri la pueruli e puerini instruktesas kune.
Quanta laboristi laboras en ica fabrikerio (factory)?    Hike esas/es okupata  
cirkume quaracent (400) laboristuli e cirkume cent-e-kinadek (150) laboristini.

Existas substantivi qui indikas nur homuli, exemple: patro, viro;
   altra substantivi indikas nur homini, exemple: matro, muliero, amazono,
   megero (vixen).
La vorto damzelo aplikesas a muliero celiba (unmarried),
   la vorto damo uzesas por muliero mariajita o vidvino (widow).
Kom formo di politeso (politeness) on uzas la vorto sioro por omna homi adulta,
    sive viri, sive mulieri.
Nur kande esas/es necesa, on uzas siorulo o siorino.
Siori, dicas oratoro (orator) al siorini e sioruli qui askoltas lu.

Drinkero atakesis da febro qua duopligis (doubled) sua dursto.
La mediko probis desaparigar samtempe la febro e la dursto.
"Okupez vu nur pri la febro", dicis la malado, "me ipsa sorgos pri la dursto."



XXXXX << The unofficial world of Ido >> XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX


La Evangelio da Tomas
Sri Idisti: Dao helpas des'metar da vi' via multa ma falsa maskili.

Olim Sro Petro TOTTEN skribis a me quale ...
> Me trovis interesiva verso en Evangelio
> qua esis bruligita dal Romana Imperiestro Konstantino en la yaro 367,
> ma trovita en Egiptiana dezerto pos la dua mondo-milito.
>
> La Evangelio da Tomas, verso 37:
> Lua dicipuli (dicipulULo, dicipulINo, dicipulI :=: gedicipuli) dicis:
> "Kande tu aparos a ni, e kande ni vidos tu?"
>
> Iesu dicis:
> "Kande vi desvestizesos e ma ne embarasesos,
> E vi prenos via vesti e pozos oli sub via pedi quale mikra kindi*,
> E vi surpazos oli,
> Lore vi vidos la Filio dil Vivanto e ne timos."



Segun mea lontana parento, Moyshe Yehuda HOCHFELD:
La Evangelio da Tomas havas multa komuna idei kun Zen e pluse Daoismo.

Kande kindo, onu facile des'metas sua vesti e per oli mem vishas la pedi,
nam l'adulti cirkume sempre regardas e protektas lu quankam nuda..
Kande adulto, lu ne facile des'metas la vesti kom protektilo ne'kareebla,
nam lu devas ipse protektar su kontre irga danjero quala bestii.

Sen vesto/armo/maskilo la mondo esus tro kolda por la mento di l'adulti..
Do li volunte lernas metar kom sua maskilo: rango, pekunio, titulo edc.
la homo ne savas qua lu fakte esas, e saveskas lo nur che sua morto.
"Nun me morteskas, me savabas ke mea vesti ne esas me. Qua vere esas me?"


Kungfuisti savas ke li devas luktar sen pistolo ma nur per sua nuda manui
por renkontrar su ipsa en la mezo di batalio tra vera danjero, nur quo
montras lia esenco: "Qua o Quo esas me, pos ke mea vesto esas fore?"
Tra vera danjero onu renkontras sua esenco. Sen danjero onu lernas nulo.

Iesu forsan dicabus en la evangelio da Tomas, verso 37.....
"Kande vi hazarde des'vestizesos e tamen sentas sekureso,
do vi prenos via vesti e pozos oli sub via pedi kom via ludilo,
nam vi mis'komprenabas ke la vesti/maskili esas vi ipsa,......
Lore vi vidos via esenco en l'Universo e ne pluse timos irga maskili."


Dume Bebson dicas kom Idiotisto....
"Kande me esas nuda, me deziras balnesar en kuraciva minerala fonto,
e me povez bone sentar la varmeso di la tota mondo, dicante ...
'Ups! Co (hike) esas mondala cielo!'."




A multa Ideologiisti, religiozi e pluse forsan a Sro David MANN:

Kande onu sucesas des'metar sua maskilo kom Yudismo, Kristanismo, Islamo,
Budhismo edc., lu do lore povas senteskar la varmeso di la tota universo.

Ka vi en via vera esenco esas Cionisto, Katoliko, Mohamedisto, Bonzo edc?


---------------------------------------------------------------------------
Omnu bezonas sua vesto. Vua diplomi od irga vesti?

Kara Sro Marteno LAVALEA: Ube esas vu, en vua diplomi od irga vesti?

> Camatine me askoltis radie ula doktoro pri psikologio qua asertis ke
> malgre omna sua diplomi, omna sua savo, il ne komprenis quo es amo, adube
> il iras e multa altra interesanta questioni. Il komence uzis drogi e pose
> meditis por kontaktar sua propra loki di paco e amo interne di su ipsa.
(radie -> radiofone)

Sro Maurice MAETERLINCK ja rakontis* "ube la blua-ucelo vere habitas".

Me nulamaniere esas kontre diplomi, rango, pekunio, titulo edc., nam oli es
extraordinare* forta armi en socijunglo, nam nuda pugni ma es tro vundebla.
La problemo nur esas qua/qui uzas tala armi. Kultelo akuta mem por infanti?
Karabino por yuna Israela terorig-pupei kun la kapo totplenigita per palio?
(BYT esas tote kontre la fol pafado din pueri Palestina per "Uzi"-karabino)

Kelkatempe diplomi esas tro pezoza por ula skizofreniiko, do lu uzas drogi.
Selektez ARMO vua, qua vere fitas ad ANMO vua; ma nek al kapo nek al korpo.

Se ulu naskas kom Yudo, lu balde kredeskas ke Yudaismo esus la maxim justa
vesto por protektar su de omna danjeri tam longe kam (ke) lu fidus ad olu.
Ed anke balde lu oblivias quo/qua lu vere esas, nam lu es lore mikra parto
de Yudaismo, e pluse kreskas e yurizesas sen puniso pafar pueri Palestina.

Olim "kelka" Germani kredis ke Naziismo es la maxim splendida vesto sur la
mondo. Do anke li pafadis senkoncience pueri Yuda en la ghetto di Warschau.

La homo chanjas sua karaktero segun sua vesto quale preske kameleono pro ke
lu facile oblivias la skopo di sua existo: Quo/qua lu esas sen irga vesto?
Quo chanjas quo? Ka vu chanjas vua vesto? Kad o forsan la vesto chanjas vu?

Selektez VESTO vua, qua vere fitas a vua ANMO; ma nek al kapo nek al korpo.
Capisci? Hahaha, Hun! (^_^)!


---------------------------------------------------------------------------
Nasreddin-hodjo*
Kara Sro Marteno LAVALEA: Quale onu pensas ube vu esas; en vua vesto?

>Me persone opinionas ke multa qualesi ligas spirital homi ye profundeso,
>malgre difereti religial. Fakte, aparteno a sama religio tote ne garantias
>uneso: la ocideri di Gandhi e di Martin Luther King ya esis samreligiani.
>Me inklinas pensar ke, ciele, Gandhi e King vivas perfekte harmonie.

En la cielo vivar perfekte harmonie kun Mahatma Gandhi por eterne? HoLala!
Se lo esus tale, me ne volus habitar ibe, mem se tre hazarde me darfus, nam
vivar sen diskuto e disputo inter tedanta personi quala Gandhi riocidus me.


Ye un dio Nasreddin-hodjo* (mastro) iris a granda dineo-festino.
Ilu weris anciena vesto e kande ilu arivis ed eniris la chambro,
nulu regardis ilu e nulu invitis ilu a sideyo che tablo.
Do ilu rapide retro'iris a la hemo e des'metis la olda vesto
e lore metis la maxim pompoza vesto hodjala* e rivenis a la festino.
La hosto quik staceskis e venis a la hodjo* por salutar ilu per "salam".
Ilu prenis la manuo di la hodjo* e guidis ilu a la maxim bona tablo,
e sidigis ilu aden bona stulo ed ofris ad ilu la maxim bona disho.

Nasreddin tamen des'metis la vesto e pozis olu aden la disho e dicis:
"Tu manjez! Tu manjez ica delicoza disho."

L'altra gasti tre surprizesis e klamis: "Quon la hodjo* facas nun?"
Nasreddin ne klamis ma kalme respondis a la hom'amaso...
"Me imperis a mea vesto manjar ica chera disho.
Kande me weris anciena vesto, omni ignoris me.
Do me retro'iris a la hemo e ri'venis en la hodjala* vesto.
Ed onu nun ofrabas a me la maxim bona sideyo e disho.
Semblas ke vi donis oli ne a me ipsa ma a mea vesto, ka No?"

---------------------------------------------------------------------------



コメントをかく


「http://」を含む投稿は禁止されています。

利用規約をご確認のうえご記入下さい

Menu

イド語文法編(4)

Wiki内検索

メンバーのみ編集できます